Ahir va ser el concert de 30 Seconds To Mars al Sant Jordi Club a Barcelona. El recinte té un “aforo” de 4600 persones com a màxim i ells van omplir pràcticament tota la sala. Entre els que van assistir al concert es trobava gent d’arreu d’Espanya i també d’altres països (alemanys, francesos…). Cal dir que aquest era l’últim concert de Thirty Seconds To Mars de l’any (el que faran a les Vegas el 31 de desembre no sembla contar) i que el dia anterior ells havien tocat a Madrid (el que explica perquè el cantant de More Than a Thousand -els teloneros de 30STM en la seva ruta per la Península Ibèrica- no parava d’equivocar-se dient “Gracias Madrid” i només va dir Barcelona un parell o tres de vegades).
Bé, a la cua del concert es podia observar varietat de gent pel que fa a l’edat i l’estil. Després de passar varies hores de congelació fora del recinte fent cua, finalment van obrir les portes del recinte per allà de les 19’45h i els teloneros van començar a les 20’20h aprox. amb un estil rock-metal al qual motivació no li faltava pero que a mi no em deia gran cosa personalment.
Per fi a les 21’30h aprox. els 30 Seconds To Mars van aparèixer a l’escenari, acompanyats per uns crits d’emoció del públic, amb Escape per començar, cançó que, des del meu punt de vista, és un “puntazo” per obrir un concert. De fet, primer van aparèixer el Shannon i el Tomo i, després, el Jared. Seguidament, seguint la numeració del disc, van tocar Night Of The Hunter, molt dignament, que el public va rebre saltant com incitava el Jared Leto. Aquest anava vestit amb una gabardina i unes ulleres de sol negres per completar el seu look amb el cabell blau que porta ara (genial excepte pel detall de les ulleres, no m’agrada gaire que els artistes en portin en el seu concert ni que sigui una estona).
A continuació va ser el torn de Beautiful Lie, una cançó del seu segon disc, que també van defensar molt bé. A continuació van interpretar Attack, també del seu segon àlbum, i el Jared va cridar “Barcelona” per motivar encara més un públic que saltava pels aires. Cal dir que la iluminació va abusar de tal manera del color vermell en aquella cançó que costava distingir els Thirty Seconds To Mars sobre l’escenari. Van enganxar el final d’aquella cançó amb el tema Search And Destroy, de l’últim disc, i el Jared es va treure la gabardina i les ulleres i es va poder veure com anava vestit. En aquesta cançó el públic ens vem comprimir per acostar-nos a l’escenari a la vegada que saltàvem mentre el Jared preguntava si estavem bé i anunciava que era l’última nit de la gira 2010 del disc This Is War i que ja portaven 2 anys de gira. Comentaris en va fer tota la nit, de fet.
Seguidament van tocar Vox Populi, després This Is War (on van tirar uns tipus de globus o alguna cosa per l’estil que el públic vem estar fent volar pels aires) juntat amb 100 Suns (que va interpretar el Jared amb una guitarra acústica) i a continaució ens va fer repetir “No no no no” per introduir Closer To The Edge, que va ser un moment únic, tot i que al principi i al final de la cançó va tornar a haver-hi un excés de focus vermell.
Després va haver-hi un moment més calmat amb L 490, interpretada molt bé, que va ser seguida per un seguit de cançons acústiques tocades pel Jared: From Yesterday, Alibi, Capriocorn, Buddah For Mary, Echelon, Revenge i Bad Romance. Algunes d’aquestes cançons van ser petició del públic al qual el Jared va donar a escollir i, al principi de la cançó Revenge, el Jared va fer un “guinyo” al nostre país tocant una cançó semblant a les d’aquí típiques.
Llavors es va passar a The Kill, que va ser espectacular. Va moure la bandera catalana, va tocar mitja cançó acústica i la resta ja van entrar els altres instruments, es va tirar al públic més o menys i va ser genial, en resum.
Després va ser el tron de The Fantasy. A continuació va cantar un tros de Hurricane i va anunciar que només donava temps per interpretar una última cançó i que haviem d’escollir. Pràcticament tot el públic ens vàrem posar d’acord cridant Kings And Queens i va ser la cançó que va tancar el concert amb gent cantant-la des de l’escenari.
En resum, va ser un concert genial de 1h 45min de duració, el grup estava molt motivat i el públic també estavem molt entregats.
A continuació us deixo unes fotos que vaig fer i un video que no vaig fer jo:
Bé, ara deixo el video que va fer una altre persona que conté les cançons Revenge, Bad Romance (versió de 30STM de la cançó de Lady Gaga) i The Kill:
Fins aviat! 
