Esdeveniment Eclipse a Sitges

9-10-2010. Pels entesos en cinema, aquesta data significa que dos dies enrere havia començat el Festival de Cinema de Sitges; per d’altres significava que la Zombie Walk es feia aquella tarda-nit i, finalment, pels fans de la saga Crepuscle era el Dia. El dia de l’esdeveniment fan de Crepuscle de Sigtes 2010 en el que es presentava el DVD d’Eclipse amb l’exclusiva presència de Kellan Lutz (Emmet a la saga). Suposo que això va justificar que em llevés a les 6’30h del matí per marxar de casa i arribar a Sitges amb possibilitats d’obtenir un bon lloc a l’auditori on es faria una entrevista al Kellan Lutz.

Bé, després d’unes quantes hores de cua, vem conseguir la nostra entrada pels voltants de les 10’15h del matí i, per sorpresa de molts, gent que no va fer ni un trist segon d’espera va tenir també una entrada per l’esdeveniment, però tranquils perquè encara quedaven unes 2’30h més de romandre per les afores del recinte.

Després de sentir diversos crits de falsa alarma, en Kellan Lutz va arribar per allà de les 12 i pico a la catifa vermella de Sitges. La gent que estavem fent cua ens va apretar fins a comprimir-nos per allargar el cap am la finalitat de el Kellan i vem veure com adolescents tornaven amb llibres, pòsters i altres coses firmades per l’actor. Quan el Kellan va desaparèixer per adentrar-se en el recinte va començar el moment de lluitar per evitar que la gent es colés. La gent aliena al fenomen Crepuscle que passava per allà i ens veia feia cara de “ostres quina motivació” (en plan broma). Però tot va valer la pena quan ens van donar una bossa gratuita, una xapa i una gorra promocionals d’Eclipse i ens vem asseure per les primeres files -una mica al lateral, però bé- on vem tenir una bona visió de l’espectacle.

El presentador era el mateix de l’any passat i aquesta vegada anava més confiat. Molt simpàtic el noi. Quan va tocar l’entrevsita amb el Kellan Lutz -que, fa falta dir-ho, només va estar traduida en castellà, mentre que l’any passat estava també en CATALÀ- l’actor es veia molt acostumat i molt còmode. Encara més simpàtic que el presentador i fent moltes bromes mentre deia alguna frase en espanyol, el Kellan Lutz va compensar totes les hores d’espera de les fans. “Twilight és el que és gràcies a vosaltres, tots magnifics fans” va dir el Kellan en un moment emotiu. Tanmateix va confesar que “Quan vaig sentir de Twilight no sabia que era una saga de llibres, perdó, lo siento (diu en castellà). Em vaig enamorar del guió“.

Després, quan li van fer la típica pregunta “Team Edward o Team Jacob” ell va respondre preguntant a la seva vegada el mateix al públic i finalment va preguntar qui era “Team Emmet”. Tothom va cridar, com no, i ell va respondre amb un I love you all.

Ja tirant cap al final va dir unes frases en castellà i tres noies (seleccionades per un concurs que es va fer allà instantani) van pujar a l’escenari a fer-se fotos amb ell i de pas li van poder dir alguna cosa.

Seguidament van passar els nou minuts d’extres promesos del DVD d’Eclipse i van ser molt divertits.

Quan vaig sortir d’allà vaig veure un folleto de la Zombie Walk que es faria al vespre, però no em vaig poder quedar i em vaig haver de contentar amb veure alguns zombies ja preparats des del migdia.

A continuació us deixo unes fotos que vaig fer jo:

I finalment uns vidoes del youtube que no he fet jo i que estan molt bé:

Per cert, si voleu una crònica del festival de Sitges bastant complerta, aneu mirant el wordpress de l’arqueòleg glamurós que està en els enllaçs de la dreta!

Fins aviat! =)

Humanoid City Tour: parada Palau Sant Jordi a Barcelona

Tokio Hotel va treure nou cd a finals de l’any passat el qual van anomenar Humanoid (en la versió anglesa i l’alemanya). Vaig escoltar el single d’Automatic i vaig declarar que a partir del minut 1:30 era una cançó de Tokio Hotel bona, com les seves solien ser. Com no, em vaig comprar el cd (de fet me’l van regalar pel meu cumple perquè portava temps parlant-ne jejeje) i vaig trobar que la cançó “Humanoid” era boníssima, brutal i que la resta del disc es dividia en cançons passables i merdes diverses. Vaig decidir que aniria al concert de Barcelona de l’Humanoid City Tour i em vaig comprar les entrades (de pista, és clar). Vaig anar ahir tant feliç a fer cua per entrar al Palau Sant Jordi (recinte on es feia el concert) a les 16:30h i vaig acabar més enrere que unes que havien vingut més tard. Tot per culpa d’una barrera que van posar els del Palau per tocar la moral als pobres fans (ho dic en sentit literal, que les entrades de pista valien ¡¡¡42’95€!!!) que voliem veure els Tokio d’aprop i vem acabar rere una metàlica barrera tocapebrots.

Quan van sortir els Tokio Hotel, uns nervis, tothom cridant (m’incloc) i bé, sorpresa, perquè després de tot el que eren, van ser i confio que tornaran a ser, tenen els nassos de presentar-se dins d’una bola metàl·lica que, siguem sincers, de bonica no en tenia res, com a molt ho podriem tildar d’original.

La primera cançó: “Noise”, una bona elecció per començar el concert perquè és una de les cançons del nou disc que encara estan bé. Després escriuré el tracklist del concert, però, diré abans que el Bill va desafinat com un gat trepitjat en unes 4 cançons i que en les cançons “Ready Set Go” (del disc antic) i Monsoon (també antiga) els Tokio Hotel no es van esforçar gaire perquè va sonar molt pitjor que fa 2 anys. En canvi, en “Break Away” (del disc antic) van saber mantenir la qualitat i el ritme. El pitjor de tot va ser la manera de destrossar la cançó “Humanoid”, la millor del nou CD, com ja he dit anteriorment, ja que és una cançó que tira de guitarra elèctrica, de bateria, de baix, de potència, de veu i dona una energia i és brutal. Què van fer els Tokio? La van tocar en acústic i asobre el Bill desafinant. Li van treure l’essència, tot, l’energia, la bateria quasi no se sentia, la guitarra arriba a estar més insinuada i no la toquen…. Molt malament. A mi em va sentar com si m’haguessin donat una bofetada d’aquelles que et deixen més tonto que una altra cosa. L’Automatic també estava una mica desinflat. Això si, el Zoom Into Me, sublime, és una bona cançó si…

Em van decepcionar perquè la millor cançó mai escrita “Wir Sterben Niemals Aus” no la van tocar, tot i que ja sabia que no ho farien però guardava una petita esperança.

La primera impressió:el Bill amb ullerres de sol. ¿Perquè? És tot un misteri: recinte tancat, no masses focus, no masses flaixos, cap malaltia a la vista… Resum: queda malament anar amb ulleres de sol en un recinte tancat, molt. Els trajos del Bill eren per donar un infart a qualsevol dels fans de tota la vida, tot i que hi havia uns 3 de passables, però tot molt exagerat. Dic jo, ell que se les donava de tio guai dissenyant la seva roba, no podria haver-se-la dissenyat aquesta vegada en comptes de deixar que uns marcians li fessin (DSquared2). Ell tenia un estil, una entitat… I el pentinat que porta ara no és gens per ell. Quan portava la cresta vaig pensar que era guai, però que era potser massa prim perquè li quedés bé, però bueno. Ara amb aquest intent de tupé mig raro no és ell. Està clar que necessita que per mig de la paraula li recordem qui era i qui sempre ha estat fins que es va tornar un afectat.

El Gustav al final va fer la seva típica “ola”, que fa dos anys no havia fet, i va ser genial, un crakc aquest tio, és el millor.

El concert va començar a les 20:15h i va durar 1,30h aprox.

Tot seguit deixo unes fotos del concert que vaig fer jo:

Tot seguit escriuré el tracklist del concert de Barcelona del Humanoid City Tour:

1- Noise (del cd Humanoid; la van tocar bé, bona elecció per començar)

2- Human Connect To Human (del cd Humanoid; va estar bé)

3- Break Away (del cd Scream; la van tocar bé mantenint el nivell de fa 2 anys)

4- Pain Of Love (amb aquest titol de merda estar clar que és del cd Humanoid; podria haver estat millor, però dintre del que van fer, encara)

5- World Beind My Wall (del cd Humanoid; una balada difícil de destrossaar, va estar guai)

6- Hey You (del cd Humanoid la versió extesa; una cançó energètica ben feta, si)

7- Alien (del cd Humanoid; possiblement la pitjor cançó de la història dels Tokio Hotel i del segle XXI, però no la van cagar gaire a l’hora d’interpretar-la)

8- Ready Set Go (del cd Scream; una cançó genial que demana molta energia i potencial i va estar una mica fluixa en comparació amb fa 2 anys, aquesta vegada el públic, entre el que em trobava, s’entregava molt més que els Tokio)

9- Humanoid (del cd Humanoid; la millor cançó d’aquest nou cd que demana ganes, potència, etc. tot el que he dit abans i la van tocar en acústic. El major error del concert.)

10- Phantomrider (del cd Humanoid; una cançó molt maca que van interpretar molt bé)

11- Dogs Unleashed (del cd Humanoid; aquesta cançó pot provocar mal de cap fin a l’estribillo, que allò ja està bé. Va estar estar una mica fluixa)

12- In Your Shadow (del cd Humanoid versió extesa; ben interpretada però la cançó no és de les millors que tenen, millor no comento la lletra tant repetitiva de la cançó)

13- Automatic (del cd Humanoid; va ser el primer single i, com ja he dit, comença el tros Tokio a partir del minut 1,30 i la van tocar bé però una mica desinflats, la cançó demanava més)

14- Screamin’ (del cd Humanoid versió extesa; una cançó energètica ben interpretada i molt ben acoplada amb el Monsoon en un moment que dona el punt estrella)

15- Dark Side Of The Sun (del cd Humanoid; ben interpretada i és una bona cançó)

16- Zoom Into Me (del cd Humanoid; una cançó molt maca i molt ben interpretada, un moment realemtn emotiu i “chapeau”, a mi em va arribar)

17- Thorught The Monsoon (del cd Scream, però que porta des del Schrei en alemany; és el clàssic que els va donar la fama i té una força que comença en el minut 2:04 aprox. i que en el concert es van passar pel forro perquè van segiur tocant-la molt planament i el Bill no posava gaire ganes a cantar-la. Crec que el públic tornavem a estar molt més entregats que els propis Tokio. Res a veure amb el concert de fa 2 anys on el públi i el grup erem un cantant el Monsoon)

18- Forever Now (del cd Humanoid; va estar ben interpretada tot i que el Bill no es va atrevir a fer els alts. Des del meu punt de vista no és una bona cançó per acabar un concert)

Ara un video del concert que no vaig fer jo:

Bé, ara al wordpress he penjat una altra enquesta a un costat perquè voteu quina és el millor disc dels Tokio Hotel, no us oblideu de votar! Gràcies!

Fins aviat!

Ismael, el de Disney Channel

L’Ismael García Sarmiento va néixer el 13 de setembre de 1988 a Mataró (Barcelona). Ell té dos germans, la seva mare és mestresa de casa i el seu pare, que va néixer a un poble de Càceres, és electricista. Va tenir novia durant més d’un any però actualment està solter (crec). 
 
Estudis i treball:
La primera vegada que es va pujar a un escenari va ser als 8 anys. Va guanyar un concurs i va començar a anar a classes i solfeig de cant  amb el seu professor Enric. Quan tenia 10 anys va participar en un programa de la televisió i un any més tard va anar a “Menudas Estrellas”, a Antena 3, i va arribar a les semifinals. Als 16 anys va a un programa i quan es va acabar va començar a tocar amb el seu grup per Catalunya, fent “bolos” amb una orquestra
en festes majors i festes privades. Mentrestant, ell estudiava el Batxillerat tecnològic. Era un bon estudiant i un bon alumne, tot i que es distreia amb facilitat.
Als 18 anys va entrar en el concurs d’Operación Triunfo (OT 2006) i el van treure a la 10ena gala. Amb els seus companys d’OT va grabar el disc “Adelante” i va participar en la gira dels concursants d’OT per tota Espanya.
Al 2007 va ser escollit per participar en la segona temporada de la serie de Disney Channel “Cambio de Clase”.
Després va participar en la BSO de la pel·lícula Snow Buddies i a la BSO de la pel·lícula “Camp Roc”, cantant “Dale un respiro al amor” i “Vive nuestra fiesta”.
Després va rodar la tercera temporada de “Cambio de Clase” i va participar en el Cd de la BSO de la serie, de la qual ell ha composat la cançó “Mi luna no brilla”. A finals de l’any 2008 va anar al concert Disney Channel live, a Madrid, i va cantar un parell de cançons. Va treure 2 singles de la BSO de Cambio de Clase, que són “La Canción de tu vida” i “Dame Besos” i últimament ha estat ocupat grabant a Alemría el videoclip del seu pròxim single “Seguiré Luchando” però tot i així ha fet una pila de coses i l’altre dia (24-07-2009) va fer un mini-concert i firma de CDs a les Glòries, a BCN. Jo hi vaig anar i després us deixaré fotos molt xules.

Gustos:
Cantants preferits/Grups de música: Sobretot Whitney Houston, Hammerfall, Aretha Franklin, Metallica, McFly i Iron Maiden. Però també li agraden Robbie Williams, Luís Miguel, el Justin Timberlake, la Miley cyrus, els Jonas Brothers i la Demi Lovato. Li agrad música molt diversa: funky, rock….
Cançons preferides: “Glory to the brave”, de Hammerfall; Still Loving You i Dame besos, que es muy energética.
Cançons preferides de Camp Rock/ del disc de Cambio de Clase/disc preferit: : “2 stars” i “This is me” de Camp Rock; Seguiré Luchando de la BSO de la série i un dels discs preferits és “Millenium” del Robbie Williams.
Llibres preferits: “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo i “El codi Da Vinci”.
Pel·lícules preferides: “ Gattaca”, “Independence Day” i “Bolt”.
Actors/actrius preferits/des: la Jennifer Aniston, el Will Smith i el Johnny Depp.
Color preferit: el Blau
Menjar preferit: ous fregits amb patates o berveretxos.
Beguda preferida: La fanta de llimona i l’aigua.
Ciutat preferida: Barcelona.
Animals preferits: el mico i el gos.
Asignatures del cole preferides: Física i Mates.
Altres:
Els seus hobbies són les motos, la informàtica i l’snow.
En una noia busca sinceritat i que tingui confiança en ell.
Ell creu que és noble, servicial, “pícaro”, extravertit, treballador, passional, romàntic i quan s’enamora, ho fa de veritat.
Les quatre coses que s’emportaria a una illa deserta serien un llibre, un  mp3 amb moltes piles, una brúixola i una foto de la seva família.
Creu que és més “ligón” que el seu personatge de Cambio de Clase, el Nacho (jajaja) i creu que s’assemblen en la forma de veure la vida.
Tota aquesta presentació s’ha basat en les webs:
http://www.disney.es/DisneyChannel/minisite/cambiodeclase/CD_CambiodeClase/

 Un altre dioa ja en penjaré més!  Adeu!
http://www.ismaelclub.com/
I en una entrevista de la revista Top-Music&Cine.
Ara deixaré les fotos del mini-concert i firma de CDs de l’altre dia a les Glòries, fetes per mí.

L.O.L.® Video

Hola, avui us deixaré ràpid un video de la premiere de LOL (Laughing Out Loud)® a l’alfombra roja o alguna cosa així. És xulo =)

Si voleu veure el video en millor qualitat aneu a aquest enllaç:

http://www.commeaucinema.com/bande-annonce/106663-video-14306

Ara deixaré un parell de fotos de la peli:

D'esquerra a dreta: l'Stéphane (interpretada per Lou Lesage), la Lola (Christa Theret) i la Charlotte (Marion Chabassol)

D'esquerra a dreta: l'Stéphane (interpretada per Lou Lesage), la Lola (Christa Theret) i la Charlotte (Marion Chabassol)

D'esquerra a dreta: en Paul-Henri (interpretat per Émile Bertherat), l'Arthur (Félix Moati), en Maël (Jérémy Kapone) i un altre noi del grup de LOL (tot i que falta el Mehdi)

D'esquerra a dreta: en Paul-Henri (interpretat per Émile Bertherat), l'Arthur (Félix Moati), en Maël (Jérémy Kapone) i en David Lévy (Warren Guetta) que són els nois del grup de LOL (tot i que falta el Mehdi)

 

Un gif de fotos de la peli =)

Un gif de fotos de la peli =)

Ja pujaré més coses un altre dia! Adeu!

Demi Lobato’s treballs

La Demi es va fer famosa amb Camp Rock (abans amb As The Bell Rings, una serie com Cambio de Clase) i des de llavors ha fet moltes coses i encara n’hi queden unes quantes!

Fa poc es va llançar el seu disc anomenat “Don’t Forget” del qual ja hi ha més de 2 singles: Get Back, La La Land, Don’t Forget, etc. En el seu disc, a més a més, canta una cançó amb els Jonas Brothers i va amb ells de gira (com en el  concert dels Jonas a Madrid aquest Juny). A més a més, quan la Demi va venir a fer el concert amb els Jonas Brothers, va tenir temps de conèixer l’Ismael que actua a la serie “Cambio de Clase” fent de Nacho.

També va estrenar nova pel·lícula (que per cert, el DVD està a la venda per uns 14€) en la qual va poder treballar amb la seva millor amiga, la Selena Gómez. La pel·lícula era Protección de Princesas i és una peli Disney Channel pero molt lograda amb unes cançons molt xules com la de “One And The Same” interpretada per la Selena i la Demi.

I per no quedar-se curta, ha estrenat nova serie televisiva: Sunny entre estrella (Sonny with a chance, en anglès) amb actors també adolsecents de Disney Channel, com per exemple en Sterling Knight (17 otra vez, algun capítol de Hannah Montana) i la Tiffany Thornton (algun capítol de Hannah Montana, dels Magos de Wavely Place, de O.C., de Raven i de Mujeres Desesperadas). La serie tracta sobre una noia normal, Sunny Munroe (la Demi), que penjava videos a internet de coses gracioses, que és enviada a Hollywood ja que l’han contractada per participar a una sèrie d’esketxs graciosos anomenada “So Random!” que a ella li encanta. É producte de la imaginació de Disney Channel i està molt bé per passar l’estona. Normalment van estrenant un capítol nou cada dissabte a la nit (a les 21:30h). Una de les coses que fa més gracia de la serie és la rivalitat entre els actors del programa “So Random!” (la Sunny i l’equip) amb els actors de la serie dramatica “MacKenzie Falls” (en Chad Dylan Cooper, interpretat per en Sterling Knight, i el seus companys i companyes). La cançó d’entrada està molt xula, s’anomena “So Far, So Great” i l’interpreta la Lovato.

Però per si la familia de la Demi Lovato anava curta de treball, la seva germana petita, anomenada Madison De La Garza, que fa la serie de Mujeres Desesperadas interpretant a Juanita Solís, la filla gran de la Gabrielle Solís, interpretada per l’Eva Longoria Parker. La Madison també ha fet un cameo a la pel·lícula de Programa de Protección de Princesas i ha participat en un dels capítols de la serie “Living The Dream” dels Jonas Brothers.

Tot seguit us deixaré unes fotos relacionades amb tot elque he escrit:

I ara uns videos:

Per començar, uns anuncis de la serie Sunny entre estrellas ->

Ara uns anuncis de Programa de Protección de Princesas:

Ara la cançó “One and The Same” més o menys alguna cosa:

Ara una entrevista a la Demi i la Selena en anglès:

I ara un tros de la serie Mujeres Desesperadas on surt la germana de la Demi Lovato:

I una entrevista de la Madison:

Bé, fins avait!

PD: Es rumoreja que la demi Lovato surt amb el germà gran de la Miley Cyrus, en Trace que és el cantant de la banda Metro Station.

trade