Tokio Hotel va treure nou cd a finals de l’any passat el qual van anomenar Humanoid (en la versió anglesa i l’alemanya). Vaig escoltar el single d’Automatic i vaig declarar que a partir del minut 1:30 era una cançó de Tokio Hotel bona, com les seves solien ser. Com no, em vaig comprar el cd (de fet me’l van regalar pel meu cumple perquè portava temps parlant-ne jejeje) i vaig trobar que la cançó “Humanoid” era boníssima, brutal i que la resta del disc es dividia en cançons passables i merdes diverses. Vaig decidir que aniria al concert de Barcelona de l’Humanoid City Tour i em vaig comprar les entrades (de pista, és clar). Vaig anar ahir tant feliç a fer cua per entrar al Palau Sant Jordi (recinte on es feia el concert) a les 16:30h i vaig acabar més enrere que unes que havien vingut més tard. Tot per culpa d’una barrera que van posar els del Palau per tocar la moral als pobres fans (ho dic en sentit literal, que les entrades de pista valien ¡¡¡42’95€!!!) que voliem veure els Tokio d’aprop i vem acabar rere una metàlica barrera tocapebrots.
Quan van sortir els Tokio Hotel, uns nervis, tothom cridant (m’incloc) i bé, sorpresa, perquè després de tot el que eren, van ser i confio que tornaran a ser, tenen els nassos de presentar-se dins d’una bola metàl·lica que, siguem sincers, de bonica no en tenia res, com a molt ho podriem tildar d’original.
La primera cançó: “Noise”, una bona elecció per començar el concert perquè és una de les cançons del nou disc que encara estan bé. Després escriuré el tracklist del concert, però, diré abans que el Bill va desafinat com un gat trepitjat en unes 4 cançons i que en les cançons “Ready Set Go” (del disc antic) i Monsoon (també antiga) els Tokio Hotel no es van esforçar gaire perquè va sonar molt pitjor que fa 2 anys. En canvi, en “Break Away” (del disc antic) van saber mantenir la qualitat i el ritme. El pitjor de tot va ser la manera de destrossar la cançó “Humanoid”, la millor del nou CD, com ja he dit anteriorment, ja que és una cançó que tira de guitarra elèctrica, de bateria, de baix, de potència, de veu i dona una energia i és brutal. Què van fer els Tokio? La van tocar en acústic i asobre el Bill desafinant. Li van treure l’essència, tot, l’energia, la bateria quasi no se sentia, la guitarra arriba a estar més insinuada i no la toquen…. Molt malament. A mi em va sentar com si m’haguessin donat una bofetada d’aquelles que et deixen més tonto que una altra cosa. L’Automatic també estava una mica desinflat. Això si, el Zoom Into Me, sublime, és una bona cançó si…
Em van decepcionar perquè la millor cançó mai escrita “Wir Sterben Niemals Aus” no la van tocar, tot i que ja sabia que no ho farien però guardava una petita esperança.
La primera impressió:el Bill amb ullerres de sol. ¿Perquè? És tot un misteri: recinte tancat, no masses focus, no masses flaixos, cap malaltia a la vista… Resum: queda malament anar amb ulleres de sol en un recinte tancat, molt. Els trajos del Bill eren per donar un infart a qualsevol dels fans de tota la vida, tot i que hi havia uns 3 de passables, però tot molt exagerat. Dic jo, ell que se les donava de tio guai dissenyant la seva roba, no podria haver-se-la dissenyat aquesta vegada en comptes de deixar que uns marcians li fessin (DSquared2). Ell tenia un estil, una entitat… I el pentinat que porta ara no és gens per ell. Quan portava la cresta vaig pensar que era guai, però que era potser massa prim perquè li quedés bé, però bueno. Ara amb aquest intent de tupé mig raro no és ell. Està clar que necessita que per mig de la paraula li recordem qui era i qui sempre ha estat fins que es va tornar un afectat.
El Gustav al final va fer la seva típica “ola”, que fa dos anys no havia fet, i va ser genial, un crakc aquest tio, és el millor.
El concert va començar a les 20:15h i va durar 1,30h aprox.
Tot seguit deixo unes fotos del concert que vaig fer jo:
Tot seguit escriuré el tracklist del concert de Barcelona del Humanoid City Tour:
1- Noise(del cd Humanoid; la van tocar bé, bona elecció per començar)
2- Human Connect To Human (del cd Humanoid; va estar bé)
3- Break Away(del cd Scream; la van tocar bé mantenint el nivell de fa 2 anys)
4- Pain Of Love(amb aquest titol de merda estar clar que és del cd Humanoid; podria haver estat millor, però dintre del que van fer, encara)
5- World Beind My Wall(del cd Humanoid; una balada difícil de destrossaar, va estar guai)
6- Hey You(del cd Humanoid la versió extesa; una cançó energètica ben feta, si)
7- Alien (del cd Humanoid; possiblement la pitjor cançó de la història dels Tokio Hotel i del segle XXI, però no la van cagar gaire a l’hora d’interpretar-la)
8- Ready Set Go (del cd Scream; una cançó genial que demana molta energia i potencial i va estar una mica fluixa en comparació amb fa 2 anys, aquesta vegada el públic, entre el que em trobava, s’entregava molt més que els Tokio)
9- Humanoid (del cd Humanoid; la millor cançó d’aquest nou cd que demana ganes, potència, etc. tot el que he dit abans i la van tocar en acústic. El major error del concert.)
10- Phantomrider (del cd Humanoid; una cançó molt maca que van interpretar molt bé)
11- Dogs Unleashed (del cd Humanoid; aquesta cançó pot provocar mal de cap fin a l’estribillo, que allò ja està bé. Va estar estar una mica fluixa)
12- In Your Shadow (del cd Humanoid versió extesa; ben interpretada però la cançó no és de les millors que tenen, millor no comento la lletra tant repetitiva de la cançó)
13- Automatic (del cd Humanoid; va ser el primer single i, com ja he dit, comença el tros Tokio a partir del minut 1,30 i la van tocar bé però una mica desinflats, la cançó demanava més)
14- Screamin’ (del cd Humanoid versió extesa; una cançó energètica ben interpretada i molt ben acoplada amb el Monsoon en un moment que dona el punt estrella)
15- Dark Side Of The Sun (del cd Humanoid; ben interpretada i és una bona cançó)
16- Zoom Into Me (del cd Humanoid; una cançó molt maca i molt ben interpretada, un moment realemtn emotiu i “chapeau”, a mi em va arribar)
17- Thorught The Monsoon (del cd Scream, però que porta des del Schrei en alemany; és el clàssic que els va donar la fama i té una força que comença en el minut 2:04 aprox. i que en el concert es van passar pel forro perquè van segiur tocant-la molt planament i el Bill no posava gaire ganes a cantar-la. Crec que el públic tornavem a estar molt més entregats que els propis Tokio. Res a veure amb el concert de fa 2 anys on el públi i el grup erem un cantant el Monsoon)
18- Forever Now (del cd Humanoid; va estar ben interpretada tot i que el Bill no es va atrevir a fer els alts. Des del meu punt de vista no és una bona cançó per acabar un concert)
Ara un video del concert que no vaig fer jo:
Bé, ara al wordpress he penjat una altra enquesta a un costat perquè voteu quina és el millor disc dels Tokio Hotel, no us oblideu de votar! Gràcies!
Els Tokio Hotel no treuen encara el seu nou album( ) però han fet unes samarretes, com altres artistes com la Katie Perry els Good Charlotte, que aportaran un 25% dels beneficis per ajudar a trobar mètodes que curin el SIDA. Les samarretes són 100% de cotó biològic i es venen al H&M en la campanya Fashion Against AIDS.
A continuació us deixo algunes fotos de les samarretes:
Collage d’alguns que han fet samarretes pel Fashion Against AIDS
Els Tokio Hotel amb les samarretes que han dissenyat
La samarreta per a nois
La samarreta per a noies
Aquí us deixo el link de la pàgina del H&M que parla sobre la campanya:
Fa m olt de temps que esperem el nou disc de Tokio Hotel i ara resulta que l’han hagut de retrassar més a causa d’unes fans que els acosaven, tot i que ara l’assumpte s’està arreglant.
Resulta que el Tom Kaulitz (guitarrista) conduia per Hamburg amb el seu cotxe quan es va adonar de que un altre cotxe el seguia, en aquell cotxe anven les fans. Elles el perseguien per demanar-li un autògraf i fotos i poder parlar amb el Tom. Llavors el Tom va parar en una estació de servei per descansar i les fans van picar a la finestreta del Tom perquè baixés i parlés amb elles, però el Tom va tirar una punta de cigareta cap a la fan en resposta. Llavors la fan va agafar el que el Tom li havia tirat i ho va estampar contra el cotxe del Tom. Ell es va enfadar, va baixar del cotxe i va emputxar a la fan perquè s’apartés. La noia, tot seguit, va anar a una comissaria a posar una denúnia per agressió.
Les fans aquestes es fan dir “stalkers” o “caçadores” i van ocultant les seves cares i persegueixen als Tokio Hotel tant com poden. Es veu que fins i tot van insultar a la familia dels Tokio Hotel després de l’accident amb el Tom.
Però ara ja està tot més arreglat, encara que el disc ha quedat posposat fins no se sap quan.
Ara el Bill Kaulitz (cantant) porta rastes negres i blanques.
El cantant Bill Kaulitz amb nou look
I per acabar deixaré un video de una de les cançons de Tokio Hotel, 1000 oceans.
) però han fet unes samarretes, com altres artistes com la Katie Perry els Good Charlotte, que aportaran un 25% dels beneficis per ajudar a trobar mètodes que curin el SIDA. Les samarretes són 100% de cotó biològic i es venen al H&M en la campanya Fashion Against AIDS.
